Hola a tothom!
Sí, estem vius, però des que som sociables i tenim amics que no ens podem girar de feina i tot el dia fem plans, així que entre això, una mica d'estudi i tot molt a la turca no hi ha manera d'actualitzar.
Però aquí hi ha la Victòria, que com que no vol estudiar, actualitza.
La setmana passada, després de tornar del viatge a la Capadoccia, fam fer moltes coses! Entre d'altres, per exemple, anar a Bagdat Cadessi, que és el carrer més pijo de tot Istanbul! De sobte estàs per aquesta caòtica ciutat i et trobes un carrer amb botigues de Gucci, Louis Vuitton i Zara! Tot moníssim però caríssim, però bueno, va valdre la pena veure-ho.
També vam anar a fer-nos el permís de residència, però abans vam passar a dinar a la Universitat d'Istanbul (una pública que hi ha al centre de la part turística) on pots dinar per 0,75TL, és a dir, uns 40 cèntims d'Euro! La veritat és que l'experiència no té pèrdua... Entres en un passadís que és com un búnquer, hi ha pintades a les parets i els fluorescents pampalluguen. Llavors arribes al final i hi ha uns torniquets com els del metro i passes la targeta d'estudiant que et descompte el preu del dinar. Passes per un altre passadís-búnquer fins que et trobes amb una mena de taquilla (com les de comprar els bitllets de tren, però sense ser transparent) per sota la qual surten disparades les safates amb el menjar. I el resultat el veieu a continuació... No fa molt bona pinta, però el més espectacular de tot és que estava bo!
Després d'aquest fantàstic dinar vam anar a fer-nos el permís de residència, que consisteix en que li paguem una pasta al Govern Turc perquè ens faci una merda llibreteta escrita a màquina d'escriure segons la qual diu que podem entrar i sortir tantes vegades com vulguem. El que no sap és que no tenim cap intenció de sortir, pero bueno, es veu que sinó no ens deixaran. En fi, que la oficina d'estrangeria està al cul del món, òbviament ens vam perdre de camí allà i, un cop ho vam trobar - arribàvem una hora tard a la hora citada - no sabíem exactament si era allà perquè tothom ens parlava en truc tot i ser Estrangeria (que ve d'estranger, és a dir, que no és turc, és a dir, que no el parla! però això era massa perquè ho entenguessin ells). Lo dicho, que vam arribar una hora tard i encara ens vam haver d'esperar una hora i mitja més... Total perquè paguéssim i ens diguessin que havíem de tornar a buscar el permís dilluns. Òbviament no hi hem anat, perquè a la turca el permís no hi era ni en broma, provarem sort demà...
Fins una altra!
Això ja va camí de convertir-se en un suplement de la Lonely Planet (canviant alguns comentaris per uns altres més políticament correctes): us felicito perquè és molt entretingut. El fan de Singapur és el qui us ha de contractar, per això.
ResponElimina(Firmo anònim però sóc jo)