Excurisó a Bursa a lo "Pekín Express"

A l'edifici on viuen els nostres nous amics espanyols i les catalanes UPF (secta total) estaven rallats perquè opinaven que no es movien gaire. Normal, viuen a Taksim de manera que no necessiten moure's per gairebé res, i van entendre perquè no ho feien després de tot un dia de viatge.. Però bé, que vam decidir que podíem anar a Bursa, una ciutat just a l'altra banda del mar Màrmara, a unes 4 o 7 hores (depenen del tràfic) de Istanbul.

Justament per evitar el tràfic nosaltres vam decidir que hi anàvem amb ferri, i aquí comença l'aventura a lo Pekín Express (amb la petita diferència que aquí sí que teníem diners per pagar transports). De fet, allò va semblar més una gimcana de qui aconseguia agafar més transports en un dia. El tema va anar - resumint- així:

1. Taxi: 5 del matí, ens despertem i agafem un taxista boig perquè ens porti a Kadikoy. Hauríem d'haver vist que el tema no anava bé quan va decidir que per agafar-nos millor que fer tota la volta pel carrer en direcció correcta va decidir fer mitja vola en contra direcció durant 25 metres... Pugem al taxi i ens posa música a tota castanya mentre balla - literalment - al son de la música amb el volant (i, per tant, amb el cotxe i tots a dins). Dentro video:

2.  1r Ferri: Arribem a Kadikoy a la cerca del ferry desaparegut (havíem d'anar en una direcció que no havíem provat mai). Paguem per entrar a un conegut i després agafar un autobús fins on havíem d'anar fins que descobrim que el que volíem si que existeix i l'agafem fins a Yenikapi (port a Europa).
3. 2n ferri: Arribem a Yenikapi i comprem el bitllet per anar a fins a Bursa. Pugem al Ferri més fashion q hem vist mai i fem una hora i mitja de viatge fins a on crèiem que era Bursa.

4. Autobús: Arribem a un port - of course, veníem en ferri - fins que mirem a la guia i descobrim que Bursa no té mar. Llavors, on som? Encara no ho hem descobert, el tema es que veiem que tothom fa una cua per comprar un bitllet d’autobús i nosaltres, igual. Resulta que òbviament ens hem equivocat d'autobús i aquest no ens deixa a Bursa sinó a les afores, i per tan hem d'agafar...
5. Metro (exterior, tipus tren): de la parada de l'autobús perduda en mig del no-res a Bursa ciutat. Aquí tot molt bé. 

Arribem a la ciutat en sí, ens orientem, visitem coses, bazars i mesquites. Çok yesil que es diria en turc (és a dir, molt verd). Realment és una "ciutat" (perquè al costat d'Istanbul és com un poble petit) molt mona, tranquil·la, amb avis passejant pel carrer i pastisseries de dissabte.

A Bursa, a més a més, es va inventar el Kepab, així que uns quans van decidir anar a dinar al restaurant on s'havia inventat. Us diré que un kebap aquí normalment val entre 3 i 5 TL (des de 1'5 a 3€), el d'aquell restaurant valia 20. 20 TL! Un escàndol. Total, q ens vam fer una foto a l'inventor del kepab i després van dinar a un lloc normal (alguns de nosaltres ja havíem dinat abans de fer la recerca de 3/4 del restaurant).

Com que havíem tardat 4 hores en arribar, vam decidir marxar a una hora decent per calcular bé la tornada. És a dir, al cap de 4 hores més d'haver arribat. El procés de tornada va ser el següent (es tracta que aneu sumant transports...):

1. Metro-Tren de Bursa al final de la línia / estació perduda: Tot i que sabíem que existia un autobús que ens portava de la ciutat a l'estació del ferri (perquè l’havíem vist a l'anada tot i no haver-lo agafat perquè ens vam equivocar), no vam saber trobar la parada, així que vam decidir fer el recorregut invers però amb un trajecte d'autobús més curt i el de metro més llarg. Així que vam fer tot la línia de Metro fins arribar a una altra estació perduda.
2. Autobús: Després de barallar-nos amb el conductor sobre quan valia l'autobús, el vam agafar perquè ens portés fins al ferri. No anava gaire ple però tots els seients estaven ocupats, així que una senyora gran amb vel ens va començar a dir que ens assentéssim pel terra. En aquestes que un senyor gran li diu que no, que el molestem (normal, érem 10 persones assegudes pel terra d'un autobús) i la senyora arre que arre que ens quedéssim allà. Així que allà estàvem, fent una carretera treta directament de "bajo el sol de la Toscana" asseguts al terra de l'autobús. Tan maja la senyora que al marxar li va regalar un collaret a una de les nostres companyes de viatge.
3. 3r Ferri: Bursa - Yenikapi: ple - ple de boira però vam arribar bé. Un cop allà veiem que la cosa està xunga. La boira d'Istanbul no deixava veure més enllà de 2 metres per davant, però bueno, ens separem de la resta d'espanyols i Àsia (és a dir, nosaltres) se'n va a l'aventura.
4. Tren: Agafem un tren fins a Emiönü (on s'agafen els ferris cap a Kadikoy, és a dir, casa). La imatge del tren apareixent entre la boira semblava treta directament d'una pel·lícula de por o una novel·la d'Agata Cristie, no m'hagués estranyat gens que haguéssim sentit un crit d'algú assassinat allà al mig... Total arribem a Eminönü i descobrim que... Els ferris estan tancats! Of course, amb la boira no es veia ni que hi hagués mar! De manera que preguntem a un taxista si ens pot portar a casa i ens diu que no, que el pont també està tancat (després vam descobrir que era mentida, però en aquell moment no hi havia gaires més opcions), de manera que decidit acoplar-nos a casa les catalanes a Europa (que ens trobaven a faltar després de 10 minuts sense veure'ns) a dormir perquè no podíem tornar a casa. Així que:
5. Dolmus: cap a Taksim fins a l'edifici Erasmus, en el que vam dormir estupendament fins diumenge al matí, que la boira havia escampat i després de fer una mica de turisme vam poder tornar a casa! A continuació, la foto de la boira a Taksim, perquè us feu una idea normalment a darrera hi ha una estàtua enorme del Papà...

I això és l'explicació dels 9 transports que vam agafar en un dia. Però eh, recordar que Bursa és ben bonic! I que si mai hi voleu anar, amb un autobús directe també s'hi arriba, però està clar que no és ni la meitat d'entretingut!

Salutacions a tothom!