Kapadokya trip

Hola holita vecinitos del continente de al ladoooo.
Fa moooolts dies que vam arribar de Capadòcia, però feia mandreta actualitzar... :)
Pel mig de Turquia molt i molt bé, molts erasmus, música de merda (la mescla turco-holandesa és fatal, musicalment són dos països horribles) i moltes hores d'autocar...

Divendres 29
Després de 10 hores de bus arribem al Flinstones Hotel a les 10 del matí. Ens instal·lem i anem a veure el Göreme Panorama, un mirador de tota la vida, vaja...

Després anem a la ciutat subterrànea de Derinkuyu. Una ciutat immensa sota terra amb sostres molt baixos.
Qui va decidir un bon dia viure sota terra?????
A dalt vam veure una església rodejada de gitanos que ens demanaven diners. Tot un clàssic si vius a Istambul.
De camí vam parar en un poble amb un magnífic castell al que la Victòria i jo no vam pujar perquè ens feia molta mandra.
A més, el nostre guia ens havia dit que no valia la pena. Pues no es por ir, pero ir pa ná, es tontería. Explica-li això a un guiri.
Tornem a l'hotel, comença a ploure molt, ens quedem a les fosques i intimem i aprofundim relacions socials entre vi, cervesa, cartes i tabla (backgammon) a les fosques. Ja sabem jugar a tabla!! Som taaaan autòctons!

Dissabte 30
Anem a una antiga ciutat (grega?) en ruïnes que escala una muntanya. Cool. Però comencem a estar una miiiiiica cansats de les cases en ruïnes i dels forats a les roques i de les cases a dins les roques.
Després anem a un factoria de ceràmica mooooolt interessant amb una visita molt breu i un home que tenia ganes de fer-nos fora... els guiris flipen amb el concepte "càntir" per guardar el vi i l'aigua fresca!
Jo opino que Andalusia tinc la mateixa ceràmica i que corre menys riscos de que es trenqui.
Després anem cap a una altra factoria de vi. Fem un tastet de vins i pensàvem que ens deixarien entrar a la bodega... però no! era només per emborratxar-nos a chupitos de vi!!
De camí ens parem a veure una roca en forma de camell. Una gran atracció de la Capadòcia!
Acabem el dia al museu a l'aire lliure de Göreme, on hi ha més cases a la roca i més esglésies dins la roca. The best church in the stone ever comença a ser una broma comuna per cagar-se en les construccions rocoses.
Veiem per fi els magnífics globus que caracteritzen la Capadòcia i que omplen totes les postals, amb globus enganxats amb Photoshop a totes les postals (porque el dia de la foto no había ninguno en el cielo y había que ponerlo).

Diumenge 31
Comencem el viatge cap a Istambul. De camí fem dos parades, una en una espècie d'esquerda enmig del desert amb una vall preciosa i un riu encantador.
L'altra és en el tercer llac més gran de Turquia (i creieu-me, era molt gran) i que a més, és salat. Era el atardecer i vam fer unes fotos precioses. La veritat és que va ser el final perfecte del viatge (obviant les 5 hores de viatge que encara quedaven).
I aquest és el nostre viatge a la Capadòcia. Per molt crític que sembli el post, m'ho vaig passar super bé i realment és un lloc on s'ha d'anar.
Fin. Estic dinant.

PD. Estem vius, nosaltres i tots els que coneixem d'Istambul. Vam estar a la zona de l'atemptat dimarts i no en queda ni rastre. És curiós, és com si no hagués passat...

PD2. Tenim YouTube again! Tot i que el País digui que ens l'han tornat a prohibir...

Viure a Turquia

Avui sóc el Pau, però em recita la Victòria que no pot escriure perquè l'Aina li pinta les ungles.
Avui farem un recull del que significa viure a Turquia.

1. Viure a Turquia significa que has de saber turc. Ningú parla anglès i qui el parla creu que ho fa.
2. Viure a Turquia vol dir que no tens noció del temps, o la tens però és inútil.
3. Viure a Turquia vol dir que vas perdre la percepció de l'espai vital en el moment que vas entrar a l'aeroport.
4. Viure a Turquia significa que els productes són Halal, és a dir, oblida't del porc.
5. Viure a Turquia significa que un dia normal esdevé això:


DIA NORMAL:

T'aixeques molt d'hora, calcules hora i mitja mínim per arribar a qualsevol lloc. Agafes un autobus, que creus que té un recorregut establert, però és mentida. Els preus no són sempre els mateixos. Les portes es tanquen amb una música molt nice, el Für Elise en versió monotono. Fas bíceps intentant no caure amb les estrebades que fot l'autobus esquivantel tràfic cual auto de rally. Si ets dona, els homes et deixaran seure. Ara, tens més punts si portes vel.
Quan el rally Dakar ha acabat, vas a menjar. Qualsevol cosa serà picant; la pasta, la sopa i l'amanida.
Qualsevol instal·lació turca comptaria com a ruïna en un país europeu, és a dir, l'oficina de IETT, la companyia de transport, és un barracó en un pati d'una fàbrica abandonada. Les cues a Turquia no existeixen, no saps mai quan falta tot i que sembla que els propis turcs tenen una sensació general d'estar fent una cua civilitzada.
Viure a Turquia vol dir que mai entendràs les coses, que hauràs de viure amb el google translator per parlar amb el tècnic d'internet i que sempre et donarà la sensació que tothom t'enganya.

en fi.

By the way, (BTW), ara sóc el Pau. Vam anar a la primera Erasmus Party. No està mal, guiris sortits que s'aparellen amb guiris sortides. Una música horrible amb dues hores avançat a l'horari espanyol E.g. A les 23h s'entra al club i a les 2h són les 4h d'Espanya, quan la música es converteix en un so horrible.
Però funny al fin y al cabo :)