Alminares/MInaretes

Segurament molts de vosaltres haureu estat en un país musulmà.
Aquesta és la meva primera vegada així que m'han sorprès algunes cosetes.
Primer de tot, la manca de porc. De debò, crec que és el precepte més inútil d'aquesta religió. Assaboriu el fuet, el xoriço, el pernil dolç, la llonganissa, la mortadela, el pernil salat, les hamburgueses... tot, perquè aquí n'hi ha que patim dia a dia per culpa d'això.
Segon, els vels. O les gabardines aquelles que tapen fins els peus i a més el vel. O la combinació extranya de peces de roba amb una samarreta de coll alt a baix i una de tirants i escotarro a dalt. Perquè clar, volen seguir la moda però no volen ensenyar res. I, evidentment, els fantasmes negres dels quals només veus els ulls, la boca i el nas. Ni la barbeta ni les celles. Ni les galtes. Ni les mans. Ni els peus. D'aquests n'hi ben pocs però quan te'ls trobes, espanten. Molt. (Per més referència, veure Persèpolis. Són una definició exacta, són clavades, es mouen d'aquella manera, com si volessin)
Per últim, les mesquites. N'hi ha per tot arreeeeeu. Minaretes per aquí, minaretes per allà. A L'Hospitalet hi ha un carrer Església. Aquí, si hagués d'haver un Cami Sokak (carrer de la Mesquita) n'hi hauria d'haver milers! No pots dir: visc al costat de la mesquita. Perquè des de casa teva pots veure fins a 3 mesquites a prop! Amb els seus minaretes. I canten. A totes hores. De fet, només són cinc cops al dia però no sé... posen la pell de gallina cada cop que els sents. Avui m'he despertat a les 5.50h del matí perquè cantaven i després quan anava a buscar el Dolmus a les 8.30 també cantaven. És estrany. Els sents cantar però ningú hi va, ningú els hi fa cas. Tothom fa vida normal. Estic segur que si un dia no cantessin ningú se n'adonaria però clar, prova tu de fer una llei que impedeixi els minaretes cantar...
Ara, no sé si és que tu acumules les oraciones i les pots fer de cop o si tens un número fixe mensual i les distribueixis com puguis... No he vist ningú deixar la seva feina per anar a resar, això està clar.

Aquesta és la meva reflexió del dia. Ara em posaré a dormir. O em faré el dinar. Bah, que més dóna, estic d'Erasmus.


REACTUALITZO:

Translation of the Call to Prayer

Allah is Most Great x4
I testify that there is no god but Allah x2
I testify that Muhammad is the Messenger of Allah x2
Come to prayer! x2
Come to Salvation! x2
Allah is Most Great x2
There is no god but Allah.

Primer diumenge a la turca

I plou. Bastant. El qual ens inhabilita per sortir al carrer i fer coses com comprovar com pot arribar la Victòria al curs de turc en menys de 2h o veure com es desenvolupen les eleccions del referèndum turc, del qual encara no tenim una idea clara de sobre què es refereix. La Victòria està llegint ara un article sobre què significa. És de La Vanguardia, crec. Anteriorment ja haviem analitzat un article de El País que no deia gens què passava... By the way, El Mundo també està prohibit a Turquia. Així per saber-ho.
Per fi La Vanguardia ens explica més o menys que està passant en aquets país que plou.

Curiositats d'avui. He descobert que el canal per cable arriba als 1000 canals, he descobert canals X àrabs, lo cual me ha turbado, i el minaret ens ha despertat a les 6 del matí. I ens culturitzem. Ens culturitzem molt. Perquè no tenim res més a fer. Llegim diaris online, mirem blogs o catàlegs de roba, com la Victòria ara. També mirem els nostres dos canals en anglès subtitulat en turc que de tant fan programació en turc. Com el show de l'Ellen Degeneres. En turc. Com és pot doblar un programa d'actualitat americana? Al turc? També ens ho preguntem.

Ara la Victòria parla de suicidis i de que una persona es suicida al món cada 40 segons.

En fi, que no sabem què fer, potser ens plantegem picar les veïnes en algun moment del dia. Per relacionar-nos. I tal. I perquè demà haig d'anar sol a la uni amb elles. I clar, estarà bé saber de què parlar. Oi?