Tres dies, dos depressions.

Portem 3 dies a Istambul, una ciutat locura locuríssima.

Arribem dilluns 6 a Sabiha Gokcen, l'aeroport d'Àsia. Agafem un senyor taxi que no sabia on havia de dur-nos, para cada 2x3 a preguntar a la gent on ha d'anar. Recull un home que el guia. La Victòria i jo, cagadíssims. Per més INRI, la maletassa de la Victòria anava al seient del co-pilot, sense cinturó de seguretat, tal i com anàvem nosaltres.
El tràfic és horrible, la gent gira per direccions prohibides, creua les autopistes a peu, es salta els semàfors i avancen per la dreta. En fi, hem estat a punt de morir masses cops.
Arribem a casa, el pis no existeix, o sí que existeix, però encara està en obres, tot ple de pols i d'obreros, que, of course, no saben parlar anglès.
Deixem les maletes i firmem contracte (a prendre per cul de casa). Ergo, hem de tornar en Dolmus. Els dolmus són una màquina de matar. Un invent de Déu o del Diable per regular la població mundial. Són unes furgonetes-taxi-bus que fan un recorregut establert però que tu pots parar per pujar o baixar que quan et dongui la reial gana. Això sí, no s'atura del tot, redueix la marxa, obre les portes i tu has de saltar a dintre, procurant no morir en l'intent.

Dimarts 7. Anem per primer cop a la uni. Anem amb les veïnes de baix, una alemanya i una turco-holandesa. A la uni mooooooolts alemanys i holandesos d'ascendència turca. Vés, venen a conèixer les seves arrels turques.
Total, després d'això comença el nostre periple administratiu. No podem pertànyer a més d'un departament i ens hem de barallar amb tots ells per tal d'agafar assignatures de tots...
Quan acaba la nostra aventura de 4 hores per una uni enorme decidim que necessitem coses tan útils com paelles, sabó de mans, de plats, de cos o xampú. A part de menjar, òbviament. I anem a comprar.

Després de dos dies SUPER durs, entendreu les nostres depressions i ganes de tornar a casa. I més quan descobrim el primer dia que a Turquia el YouTube està prohibit i Google sofreix boicot (va malament o lent) en coses com google docs o google traductor. You know, una delícia de la llibertat d'expressió.

Avui (dimecres 8) ha estat un dia GUAI. Ens han arreglat el llum de la cuina i hem anat a Europa a fer el guiri. Estava a reventar de gent però hem visitat el Gran Basar, i hem vist per fora Santa Sofia i la Mesquita Blava (Sultanahmet). També hem passejat per Taksim, un barri de botigues, bàsicament.
Divendres farem una excursió Erasmus amb els de la uni i ja entrarem a llocs en serio :)

Avui estem mooooolt cansats per feliços. És el primer dia que estem bé i que no ens ha passat cap desgràcia. Toquem fusta/cap de la Victòria.

Us estima i us troba a faltar,
Pau.