Demà és el 87è aniversari de la República Turca i és un dia festiu.
Ara en una hora marxem a la Cappadocia amb els de Yeditepe fins diumenge. Viatge de bus infernal de 9 hores.
L'Aina i la Sònia van marxar ahir amb uns amics de la seva uni a Ankara i després baixaran a la Capadòcia. Elles estan bé, ja ens han enviat un parell de missatges :)
Res més.
Görüsürüz!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yeditepe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yeditepe. Mostrar tots els missatges
dijous, 28 d’octubre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Ens exiliem
Aquí Pau a l'habla. Aquests últims dies han passat moltes coses, visites diplomàtiques i fiestas patrias.
Ens vam quedar en un dijous totalment improductiu, sense fer res. Curiosament, aquests dies ens agraden, perquè significa que no gastem. Sempre que vegis un dia als nostres comptes diaris on no aparegui res, és que no hem sortit de casa. Això o ens dóna el dia espartano, que no és gaire sovint. Això de viure sol és un gastoooooo...
Divendres 22
Fem el test de turc (türkçe sınavı) i la Victòria i jo creuem el món per anar al consulat. Com veureu, en aquest bloc només la Victòria i jo fem coses, però és que elles pobres, tenen classe cada dia, un munt d'hores i no poden fer res més que sortir de festa. Que no és poc.
El consulat està a prendre per cul, lluny de la zona de la resta de consulats. A la zona MOLT alta.
Allà ens atèn una Policia Nacional (tant borde com inútil) des de la porta d'entrada: ¿qué queréis? ¿sobre visado y elecciones? de Barcelona, catalanes, ¿no?
Sense poder entrar al consulat i amb unes respostes vagues (la tia havia d'entrar cada cop a preguntar) ens acabem anant amb un cabreooooo.
Decidim que ja que estem al cul del món (i no pensem tornar en un principi) ens quedem a veure la zona. Molt maco, uns centres comercials brutaaaals i tot molt ben arreglat.
.jpg)
Però ens en vam anar a casa, perquè la Victòria tenia una trobada amb els del curs de turc i s'havia de posar maaaaaaaaaaaaaca. Ja sabem tots com és.
Dissabte 23
L'Aina i la Sònia van anar d'excursió amb els de la seva uni, a una ciutat a prendre per cul (més que el consulat) Ismik o Izmik, o algo així. Diuen que va estar entretingut però que no hi havia res a fer...
Fins la nit, la Victòria i jo, no vam fer res, feineta i perreo per casa, perquè a la nit sortiem de festa. Era l'aniversari d'una espanyola que no coneixiem de res, però les nostres amigues catalanes ens hi van convidar. Total que hi anem i tenim una festa molt guai amb un monton d'espanyols i uns quants guiris.
Tothom quan ve d'erasmus diu que no pensa relacionar-se amb espanyols, que ells venen a practicar anglès. Jo opino que després de tot el dia parlant en anglès a classe i amb els companys de classe i de no entendre que diu ningú pel carrer, no està de més parlar castellà (ni que sigui!!) amb algú. Que l'anglès will be always there. A més, tots 4 estem prenent classes d'exposició oral en anglès i quan tornem serem uns màquines! (nótese la construcció de prenent, we are taking oral english lessons).
En fin, una festa moooolt guai i que ens ho vam passar molt bé ^^
Diumenge 24
No vam sortir de casa en tot el dia. No vam gastar ni una lira.
Últimament els nostres posts són de dia. dia. dia. però com que actualitzem cada tant, doncs ens passen moltes coses. Suposo que someday vindrà un post reflexiu de l'erasmus en un país musulmà i de les nostres noves actituds davant la vida o sobre com solucionem els problemes que ens passen a la vida. De debò que hi pensem molt durant el dia!!!
Per cert, avui ens ha fet un dia fantàstic, amb un solet increible i ens hem adormit als bancs davant del Social Center de Yeditepe.
Per cert (2), dijous marxem a la Capadòcia. El 29 d'octubre és el dia de la República i tenim festa (més??) per tant ens anem de viatge. Aquests dies no estarem disponibles, però tornarem ready's per explicar-vos com és!
Ens vam quedar en un dijous totalment improductiu, sense fer res. Curiosament, aquests dies ens agraden, perquè significa que no gastem. Sempre que vegis un dia als nostres comptes diaris on no aparegui res, és que no hem sortit de casa. Això o ens dóna el dia espartano, que no és gaire sovint. Això de viure sol és un gastoooooo...
Divendres 22
Fem el test de turc (türkçe sınavı) i la Victòria i jo creuem el món per anar al consulat. Com veureu, en aquest bloc només la Victòria i jo fem coses, però és que elles pobres, tenen classe cada dia, un munt d'hores i no poden fer res més que sortir de festa. Que no és poc.
El consulat està a prendre per cul, lluny de la zona de la resta de consulats. A la zona MOLT alta.
Allà ens atèn una Policia Nacional (tant borde com inútil) des de la porta d'entrada: ¿qué queréis? ¿sobre visado y elecciones? de Barcelona, catalanes, ¿no?
Sense poder entrar al consulat i amb unes respostes vagues (la tia havia d'entrar cada cop a preguntar) ens acabem anant amb un cabreooooo.
Decidim que ja que estem al cul del món (i no pensem tornar en un principi) ens quedem a veure la zona. Molt maco, uns centres comercials brutaaaals i tot molt ben arreglat.
.jpg)
Però ens en vam anar a casa, perquè la Victòria tenia una trobada amb els del curs de turc i s'havia de posar maaaaaaaaaaaaaca. Ja sabem tots com és.Dissabte 23
L'Aina i la Sònia van anar d'excursió amb els de la seva uni, a una ciutat a prendre per cul (més que el consulat) Ismik o Izmik, o algo així. Diuen que va estar entretingut però que no hi havia res a fer...
Fins la nit, la Victòria i jo, no vam fer res, feineta i perreo per casa, perquè a la nit sortiem de festa. Era l'aniversari d'una espanyola que no coneixiem de res, però les nostres amigues catalanes ens hi van convidar. Total que hi anem i tenim una festa molt guai amb un monton d'espanyols i uns quants guiris.
Tothom quan ve d'erasmus diu que no pensa relacionar-se amb espanyols, que ells venen a practicar anglès. Jo opino que després de tot el dia parlant en anglès a classe i amb els companys de classe i de no entendre que diu ningú pel carrer, no està de més parlar castellà (ni que sigui!!) amb algú. Que l'anglès will be always there. A més, tots 4 estem prenent classes d'exposició oral en anglès i quan tornem serem uns màquines! (nótese la construcció de prenent, we are taking oral english lessons).
En fin, una festa moooolt guai i que ens ho vam passar molt bé ^^
Diumenge 24
No vam sortir de casa en tot el dia. No vam gastar ni una lira.
Últimament els nostres posts són de dia. dia. dia. però com que actualitzem cada tant, doncs ens passen moltes coses. Suposo que someday vindrà un post reflexiu de l'erasmus en un país musulmà i de les nostres noves actituds davant la vida o sobre com solucionem els problemes que ens passen a la vida. De debò que hi pensem molt durant el dia!!!
Per cert, avui ens ha fet un dia fantàstic, amb un solet increible i ens hem adormit als bancs davant del Social Center de Yeditepe.
Per cert (2), dijous marxem a la Capadòcia. El 29 d'octubre és el dia de la República i tenim festa (més??) per tant ens anem de viatge. Aquests dies no estarem disponibles, però tornarem ready's per explicar-vos com és!
dimecres, 15 de setembre del 2010
Comença la rutina
Què creieu, que això moria? no! arriba super pau amb 10 minuts per perdre actualitzant el bloc. Actually, m'haig de fer el dinar i després anar a classe, però em fa so much mandra...
Resum:
La Sònia i l'Aina ja han arribat, he passat a viure amb l'Aina al mateix flat i la Sònia i la Victòria a l'altre. Hem fet mudances, hem fet que l'habitació gran d'aquest pis fos un living room i que el living d'abans fos la meva habitació. Tinc l'armari al living, però, who cares? Això és can pixa.
La Victòria ha començat el curs de turc a l'altre cul del món. En principi li tocava a ella actualitzar perquè tenia many things a dir però mira, no actualitzava i m'he decidit posar. La seva vida dóna per moltes anècdotes (amb una hora i mitja de viatge, imagineu-vos. és com anar fins a Vic cada dia...) però acaba tant cansada que no pot ni explicar-les. Això sí, aprèn molt.
La Sònia i l'Aina tenen universitat (Maltepe University) in the middle of the mountain, que la UAB se queda corta, us ho asseguro. Tenen un zoo, imagineu-vos. L'altra cosa és que no sabiem si existia realment ni com arribarien, però sembla ser que és tot possible.
Jo hauria de començar a anar a classes amb normalitat. De fet, avui he fet campana d'Online Media per anar al curs de turc de la uni. Però per la tarda aniré a Communication Ethics, I promise.
El turc és un idioma interessant i extremadament difícil. Es basa en sufixos. I fot-li sufixos a la cosa que es queda curta. Ara en teoria sé dir: El Pau és a Istambul. Seria algo així com "Pau Istanbul'da" tenint en compte que el 'da es posa d'acord si la última vocal de l'altra paraula és front o back vowel (sinó és 'de) i de si la última consonant no és una excepció, que llavors seria 'ta. O 'te. Vaja, que hi ha un munt de variacions.
A todo esto, sumale que la classe és en anglès! Coi! Aprèn turc en anglès. És molt xungo. Però "ben iyiyim". Que crec que significa "estic bé".
Tot sigui pels crèdits de lliure elecció.
I me'n vaig a dinar, que a les 14h tinc classe i m'haig de fer el dinar i tot el que comporta viure sol.
Resum:
La Sònia i l'Aina ja han arribat, he passat a viure amb l'Aina al mateix flat i la Sònia i la Victòria a l'altre. Hem fet mudances, hem fet que l'habitació gran d'aquest pis fos un living room i que el living d'abans fos la meva habitació. Tinc l'armari al living, però, who cares? Això és can pixa.
La Victòria ha començat el curs de turc a l'altre cul del món. En principi li tocava a ella actualitzar perquè tenia many things a dir però mira, no actualitzava i m'he decidit posar. La seva vida dóna per moltes anècdotes (amb una hora i mitja de viatge, imagineu-vos. és com anar fins a Vic cada dia...) però acaba tant cansada que no pot ni explicar-les. Això sí, aprèn molt.
La Sònia i l'Aina tenen universitat (Maltepe University) in the middle of the mountain, que la UAB se queda corta, us ho asseguro. Tenen un zoo, imagineu-vos. L'altra cosa és que no sabiem si existia realment ni com arribarien, però sembla ser que és tot possible.
Jo hauria de començar a anar a classes amb normalitat. De fet, avui he fet campana d'Online Media per anar al curs de turc de la uni. Però per la tarda aniré a Communication Ethics, I promise.
El turc és un idioma interessant i extremadament difícil. Es basa en sufixos. I fot-li sufixos a la cosa que es queda curta. Ara en teoria sé dir: El Pau és a Istambul. Seria algo així com "Pau Istanbul'da" tenint en compte que el 'da es posa d'acord si la última vocal de l'altra paraula és front o back vowel (sinó és 'de) i de si la última consonant no és una excepció, que llavors seria 'ta. O 'te. Vaja, que hi ha un munt de variacions.
A todo esto, sumale que la classe és en anglès! Coi! Aprèn turc en anglès. És molt xungo. Però "ben iyiyim". Que crec que significa "estic bé".
Tot sigui pels crèdits de lliure elecció.
I me'n vaig a dinar, que a les 14h tinc classe i m'haig de fer el dinar i tot el que comporta viure sol.
dimecres, 8 de setembre del 2010
Tres dies, dos depressions.
Portem 3 dies a Istambul, una ciutat locura locuríssima.
Arribem dilluns 6 a Sabiha Gokcen, l'aeroport d'Àsia. Agafem un senyor taxi que no sabia on havia de dur-nos, para cada 2x3 a preguntar a la gent on ha d'anar. Recull un home que el guia. La Victòria i jo, cagadíssims. Per més INRI, la maletassa de la Victòria anava al seient del co-pilot, sense cinturó de seguretat, tal i com anàvem nosaltres.
El tràfic és horrible, la gent gira per direccions prohibides, creua les autopistes a peu, es salta els semàfors i avancen per la dreta. En fi, hem estat a punt de morir masses cops.
Arribem a casa, el pis no existeix, o sí que existeix, però encara està en obres, tot ple de pols i d'obreros, que, of course, no saben parlar anglès.
Deixem les maletes i firmem contracte (a prendre per cul de casa). Ergo, hem de tornar en Dolmus. Els dolmus són una màquina de matar. Un invent de Déu o del Diable per regular la població mundial. Són unes furgonetes-taxi-bus que fan un recorregut establert però que tu pots parar per pujar o baixar que quan et dongui la reial gana. Això sí, no s'atura del tot, redueix la marxa, obre les portes i tu has de saltar a dintre, procurant no morir en l'intent.
Dimarts 7. Anem per primer cop a la uni. Anem amb les veïnes de baix, una alemanya i una turco-holandesa. A la uni mooooooolts alemanys i holandesos d'ascendència turca. Vés, venen a conèixer les seves arrels turques.
Total, després d'això comença el nostre periple administratiu. No podem pertànyer a més d'un departament i ens hem de barallar amb tots ells per tal d'agafar assignatures de tots...
Quan acaba la nostra aventura de 4 hores per una uni enorme decidim que necessitem coses tan útils com paelles, sabó de mans, de plats, de cos o xampú. A part de menjar, òbviament. I anem a comprar.
Després de dos dies SUPER durs, entendreu les nostres depressions i ganes de tornar a casa. I més quan descobrim el primer dia que a Turquia el YouTube està prohibit i Google sofreix boicot (va malament o lent) en coses com google docs o google traductor. You know, una delícia de la llibertat d'expressió.
Avui (dimecres 8) ha estat un dia GUAI. Ens han arreglat el llum de la cuina i hem anat a Europa a fer el guiri. Estava a reventar de gent però hem visitat el Gran Basar, i hem vist per fora Santa Sofia i la Mesquita Blava (Sultanahmet). També hem passejat per Taksim, un barri de botigues, bàsicament.
Divendres farem una excursió Erasmus amb els de la uni i ja entrarem a llocs en serio :)
Avui estem mooooolt cansats per feliços. És el primer dia que estem bé i que no ens ha passat cap desgràcia. Toquem fusta/cap de la Victòria.
Us estima i us troba a faltar,
Pau.
Arribem dilluns 6 a Sabiha Gokcen, l'aeroport d'Àsia. Agafem un senyor taxi que no sabia on havia de dur-nos, para cada 2x3 a preguntar a la gent on ha d'anar. Recull un home que el guia. La Victòria i jo, cagadíssims. Per més INRI, la maletassa de la Victòria anava al seient del co-pilot, sense cinturó de seguretat, tal i com anàvem nosaltres.
El tràfic és horrible, la gent gira per direccions prohibides, creua les autopistes a peu, es salta els semàfors i avancen per la dreta. En fi, hem estat a punt de morir masses cops.
Arribem a casa, el pis no existeix, o sí que existeix, però encara està en obres, tot ple de pols i d'obreros, que, of course, no saben parlar anglès.
Deixem les maletes i firmem contracte (a prendre per cul de casa). Ergo, hem de tornar en Dolmus. Els dolmus són una màquina de matar. Un invent de Déu o del Diable per regular la població mundial. Són unes furgonetes-taxi-bus que fan un recorregut establert però que tu pots parar per pujar o baixar que quan et dongui la reial gana. Això sí, no s'atura del tot, redueix la marxa, obre les portes i tu has de saltar a dintre, procurant no morir en l'intent.
Dimarts 7. Anem per primer cop a la uni. Anem amb les veïnes de baix, una alemanya i una turco-holandesa. A la uni mooooooolts alemanys i holandesos d'ascendència turca. Vés, venen a conèixer les seves arrels turques.
Total, després d'això comença el nostre periple administratiu. No podem pertànyer a més d'un departament i ens hem de barallar amb tots ells per tal d'agafar assignatures de tots...
Quan acaba la nostra aventura de 4 hores per una uni enorme decidim que necessitem coses tan útils com paelles, sabó de mans, de plats, de cos o xampú. A part de menjar, òbviament. I anem a comprar.
Després de dos dies SUPER durs, entendreu les nostres depressions i ganes de tornar a casa. I més quan descobrim el primer dia que a Turquia el YouTube està prohibit i Google sofreix boicot (va malament o lent) en coses com google docs o google traductor. You know, una delícia de la llibertat d'expressió.
Avui (dimecres 8) ha estat un dia GUAI. Ens han arreglat el llum de la cuina i hem anat a Europa a fer el guiri. Estava a reventar de gent però hem visitat el Gran Basar, i hem vist per fora Santa Sofia i la Mesquita Blava (Sultanahmet). També hem passejat per Taksim, un barri de botigues, bàsicament.
Divendres farem una excursió Erasmus amb els de la uni i ja entrarem a llocs en serio :)
Avui estem mooooolt cansats per feliços. És el primer dia que estem bé i que no ens ha passat cap desgràcia. Toquem fusta/cap de la Victòria.
Us estima i us troba a faltar,
Pau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)