Ens exiliem

Aquí Pau a l'habla. Aquests últims dies han passat moltes coses, visites diplomàtiques i fiestas patrias.
Ens vam quedar en un dijous totalment improductiu, sense fer res. Curiosament, aquests dies ens agraden, perquè significa que no gastem. Sempre que vegis un dia als nostres comptes diaris on no aparegui res, és que no hem sortit de casa. Això o ens dóna el dia espartano, que no és gaire sovint. Això de viure sol és un gastoooooo...

Divendres 22
Fem el test de turc (türkçe sınavı) i la Victòria i jo creuem el món per anar al consulat. Com veureu, en aquest bloc només la Victòria i jo fem coses, però és que elles pobres, tenen classe cada dia, un munt d'hores i no poden fer res més que sortir de festa. Que no és poc.
El consulat està a prendre per cul, lluny de la zona de la resta de consulats. A la zona MOLT alta.
Allà ens atèn una Policia Nacional (tant borde com inútil) des de la porta d'entrada: ¿qué queréis? ¿sobre visado y elecciones? de Barcelona, catalanes, ¿no?
Sense poder entrar al consulat i amb unes respostes vagues (la tia havia d'entrar cada cop a preguntar) ens acabem anant amb un cabreooooo.
Decidim que ja que estem al cul del món (i no pensem tornar en un principi) ens quedem a veure la zona. Molt maco, uns centres comercials brutaaaals i tot molt ben arreglat.
Però ens en vam anar a casa, perquè la Victòria tenia una trobada amb els del curs de turc i s'havia de posar maaaaaaaaaaaaaca. Ja sabem tots com és.

Dissabte 23
L'Aina i la Sònia van anar d'excursió amb els de la seva uni, a una ciutat a prendre per cul (més que el consulat) Ismik o Izmik, o algo així. Diuen que va estar entretingut però que no hi havia res a fer...
Fins la nit, la Victòria i jo, no vam fer res, feineta i perreo per casa, perquè a la nit sortiem de festa. Era l'aniversari d'una espanyola que no coneixiem de res, però les nostres amigues catalanes ens hi van convidar. Total que hi anem i tenim una festa molt guai amb un monton d'espanyols i uns quants guiris.
Tothom quan ve d'erasmus diu que no pensa relacionar-se amb espanyols, que ells venen a practicar anglès. Jo opino que després de tot el dia parlant en anglès a classe i amb els companys de classe i de no entendre que diu ningú pel carrer, no està de més parlar castellà (ni que sigui!!) amb algú. Que l'anglès will be always there. A més, tots 4 estem prenent classes d'exposició oral en anglès i quan tornem serem uns màquines! (nótese la construcció de prenent, we are taking oral english lessons).
En fin, una festa moooolt guai i que ens ho vam passar molt bé ^^

Diumenge 24
No vam sortir de casa en tot el dia. No vam gastar ni una lira.

Últimament els nostres posts són de dia. dia. dia. però com que actualitzem cada tant, doncs ens passen moltes coses. Suposo que someday vindrà un post reflexiu de l'erasmus en un país musulmà i de les nostres noves actituds davant la vida o sobre com solucionem els problemes que ens passen a la vida. De debò que hi pensem molt durant el dia!!!

Per cert, avui ens ha fet un dia fantàstic, amb un solet increible i ens hem adormit als bancs davant del Social Center de Yeditepe.
Per cert (2), dijous marxem a la Capadòcia. El 29 d'octubre és el dia de la República i tenim festa (més??) per tant ens anem de viatge. Aquests dies no estarem disponibles, però tornarem ready's per explicar-vos com és!