plou i fa sol

Avui ja s'ha anat mon germà i la Roser. Ha estat molt bé tenir-los a casa, l'Aina ha hagut de cuinar per 6 i hem hagut de reorganitzar el dining room i quasi no hi cabiem... però ha estat genial!
Em sap greu per ells, ha fet una setmana merdosa, plovent i amb dies molt grisos i avui, just avui, ha fet un sol radiant i un cel que enamorava.
Està bé, doncs, les visites, perquè ja comencem a tenir més planejat les rutes i per on s'ha d'anar. I així anirem improving la seva qualitat visitil. A que és nice?
D'aquests dies, el més destacable és la visita al hamam de Suleymaniye. Sortia a la guia de la Roser, és un dels pocs hamams que és unisex i la veritat és que va estar genial. Anàvem amb por de la rascada exfoliant perquè haviem llegit reviews molt dolentes per internet però va anar super bé. En un pròxim post ja explicaré què tal ^^
Què hem fet a part de tenir les visites? Hem anat de molts bars, ens hem mogut molt últimament.
Divendres vam sortir a prendre un çay (te) per Kadikoy, després una cerveseta per allà en el carrer dels bar molonguis (aquí els bars són d'edificis sencers, majoritàriament, amb 2/3 pisos i estan ambientats molt guais) en un bar amb la seva llar de foc etc. després vam anar a sopar a un lloc autòcton i, per acabar, vam tornar a anar a un altre bar supeeeer guai. La música estava genial, la primera hora, després ja va començar la turca. I, també, hi havien alguns "modernillos" turcs. Era la cosa més propera a Barna que hem tingut en l'últim mes. Ara, no se li acostava ni de bon tros, ja us ho dic ara.
Però ens vam emocionar molt al sentir-nos home sweet home.
Dissabte vam tornar a quedar en un bar amb un italià, un francès i un alemany amics de l'Aina i la Sònia. Vam veure el Barça-València i la Roser va introduir-los-hi el concepte "porra". Va guanyar la Vico, amb un premi d'una Efes Pilsen de 50 cl! très cool! Després ens vam motivar molt i vam pirar cap a Taksim, a Europa. 3/4 d'hora més tard arribem allà per trobar-nos amb uns turcs de la uni Aina-Sònia. Vam anar a un bar conegut, el Kafe Pi. EL mateix estil, 3 pisos de bar amb música guai (amb relliscades turques de tant en tant) i xupitos d'absenta flamejants.
Avui hem tornat a anar a Kadikoy a sopar, hem trobat un lloc on fan els millors durums del món, enormes, fets amb un pa super gruixut i fets amb tot l'amor d'un propietari molt majo amb el que ens hem pogut comunicar a mitjes. Tipus: nere oturmak? (on viure?) era tant bon home que ni ens conjugava els verbs! estem molt proud of us d'aconseguir mantenir una mínima conversa en turc!
Total, que ha estat una setmana molt guai i que trobarem a faltar l'Arnau i la Roser. We'll miss you! muaaaaaaa