El fin de los días (soleados)

Aquest sóc jo en els pròxims dies.
A Istambul no fa res més que ploure des de fa 2 dies. Res més. Sense parar. I plou molt, moltíssim.
Fa un parell de dies vam aprofitar per fer una mica de visita al palau de Topkapi. Aquest era l'antic palau de la família reial otomana, un bonic terreny amb vistes al Bòsfor i entrada directa a Santa Sofia.
Aquell va ser l'últim dia que vam tenir sol. I ja no l'hem tornat a veure.

De fet, sempre pensem molt en la Marta, que està a Dinamarca, i en el fred i en el mal temps que patirà. Però veient com estem nosaltres, millor agafem un erasmus allà que són civilitzats i parlen anglès!

Istambul plovent és un desastre. Més del que ja és: el tràfic va el doble de lent i les no-voreres amb múltiples forats tenen mars d'aigua estancada, un perill constant per al teu peu cada-vegada-menys-sec.

He de deixar de parlar de la pluja, perquè és una autèntica depressió. Els mediterranis estem fets per veure el sol i això comença a ser too much...

Parlem de visites: Avui ve la família de la Victòria així que estarà absent els pròxims dies (bieeeen! ^^)
La setmana que ve, mon germà i parella. Bieeeeen! ^^
Ja hem planificat rutes, bastant òbvies, sí, amb tot lo imprescindible per dir que has estat a Istambul però és guai, perquè ja ho hem visitat quasi tot i ens ho coneixem bastant jaaa! som super autòctons :)
Cap gran monument com la Mesquita Blava, Santa Sofia o el palau de Topkapi té secrets muahahaha! i a més comencem a conèixer raconets macus de la ciutat, que ens fa molta gràcia conèixer.

Evidentment, Istambul és un monstre de ciutat. És impossible arribar a conèixer-la bé mai. Però poc a poc ens hi anem fent i la fem nostra...

L'últim dia de sol a Topkapi.