Octubre, mes de visites

Aquí Victòria, que després de casi dues setmanes torna a tenir vida pròpia (el que vol dir que torna a no fer res, vaja).

I és que aquest octubre portem un mes molt estressant. Perquè tenim visites, moltes visites! Les visites estan bé, fan ambient, porten la Elle, porc i formatges (:D!) i parlen la nostra llengua, tot un detall. Però és cansat tenir visites, perquè clar, vol dir que hem de (tornar a) veure totes "coses que s'han de veure" a Istanbul, que no són poques precisament. Això vol dir que servidora amb una setmana va veure dues vegades el Topkapi, tres el Gran Bazar i va agafar infinits ferris, que està bé, però tenint en compte que a més a més en algun moment hauria d'anar a classe, és cansat.
Així doncs, la primera setmana vam tenir la Marina, que va viure a casa nostra i va fer molt ambient amb grans frases estel·lars i la qual també es mereixeria ara mateix un llibre de "Marina l'autòctona" ja que va passar Akbils amunt i avall de l’autobús, va regatejar amb mig Gran Bazar i fins i tot va agafar ferris sola! (i això és ser molt autòcton!)

Després va venir tota la meva família: pares, germana, tieta i cosí inclosos. I vam fer exactament el mateix que la setmana anterior, molt variat tot plegat. Això també inclou agafar autobusos durant tres quarts d'hora i tramvies plens plens de gent. A més a més també van aprendre algunes paraules amb turc així que es pot dir que són casi semi-autòctons (un no és 100% autòcton fins que algú li parlar amb turc pel carrer confonent-lo per un veritable autòcton!). De la família no tinc fotos perquè no me les han passades (i sí, és una indirecte).

I ahir va arribar el germà del Pau i parella. Els tenim a tots dos a casa també molt ben acollits (espero, vaja), tant bé que ahir vam sopar tots junts dues fantàstiques plates de peix al forn amb patates i ceba que ens va fer l'Aina. I ara mateix estan tots fent el guiri, aquest cop amb el Pau però!

I això és un breu resum d'aquestes dues últimes setmanes. No oblidar-nos però que segueix plovent (i dic segueix perquè només va parar durant un dia i mig), de manera que l'aigua que era ja un bassal va creixen fins que acabarà sent un llac de manera que en comptes d'anar amb autobusos haurem d'anar amb barca; en qualsevol cas, sempre serà més segur que un Dolmus.

Salutacions a tothom!