Kapadokya trip

Hola holita vecinitos del continente de al ladoooo.
Fa moooolts dies que vam arribar de Capadòcia, però feia mandreta actualitzar... :)
Pel mig de Turquia molt i molt bé, molts erasmus, música de merda (la mescla turco-holandesa és fatal, musicalment són dos països horribles) i moltes hores d'autocar...

Divendres 29
Després de 10 hores de bus arribem al Flinstones Hotel a les 10 del matí. Ens instal·lem i anem a veure el Göreme Panorama, un mirador de tota la vida, vaja...

Després anem a la ciutat subterrànea de Derinkuyu. Una ciutat immensa sota terra amb sostres molt baixos.
Qui va decidir un bon dia viure sota terra?????
A dalt vam veure una església rodejada de gitanos que ens demanaven diners. Tot un clàssic si vius a Istambul.
De camí vam parar en un poble amb un magnífic castell al que la Victòria i jo no vam pujar perquè ens feia molta mandra.
A més, el nostre guia ens havia dit que no valia la pena. Pues no es por ir, pero ir pa ná, es tontería. Explica-li això a un guiri.
Tornem a l'hotel, comença a ploure molt, ens quedem a les fosques i intimem i aprofundim relacions socials entre vi, cervesa, cartes i tabla (backgammon) a les fosques. Ja sabem jugar a tabla!! Som taaaan autòctons!

Dissabte 30
Anem a una antiga ciutat (grega?) en ruïnes que escala una muntanya. Cool. Però comencem a estar una miiiiiica cansats de les cases en ruïnes i dels forats a les roques i de les cases a dins les roques.
Després anem a un factoria de ceràmica mooooolt interessant amb una visita molt breu i un home que tenia ganes de fer-nos fora... els guiris flipen amb el concepte "càntir" per guardar el vi i l'aigua fresca!
Jo opino que Andalusia tinc la mateixa ceràmica i que corre menys riscos de que es trenqui.
Després anem cap a una altra factoria de vi. Fem un tastet de vins i pensàvem que ens deixarien entrar a la bodega... però no! era només per emborratxar-nos a chupitos de vi!!
De camí ens parem a veure una roca en forma de camell. Una gran atracció de la Capadòcia!
Acabem el dia al museu a l'aire lliure de Göreme, on hi ha més cases a la roca i més esglésies dins la roca. The best church in the stone ever comença a ser una broma comuna per cagar-se en les construccions rocoses.
Veiem per fi els magnífics globus que caracteritzen la Capadòcia i que omplen totes les postals, amb globus enganxats amb Photoshop a totes les postals (porque el dia de la foto no había ninguno en el cielo y había que ponerlo).

Diumenge 31
Comencem el viatge cap a Istambul. De camí fem dos parades, una en una espècie d'esquerda enmig del desert amb una vall preciosa i un riu encantador.
L'altra és en el tercer llac més gran de Turquia (i creieu-me, era molt gran) i que a més, és salat. Era el atardecer i vam fer unes fotos precioses. La veritat és que va ser el final perfecte del viatge (obviant les 5 hores de viatge que encara quedaven).
I aquest és el nostre viatge a la Capadòcia. Per molt crític que sembli el post, m'ho vaig passar super bé i realment és un lloc on s'ha d'anar.
Fin. Estic dinant.

PD. Estem vius, nosaltres i tots els que coneixem d'Istambul. Vam estar a la zona de l'atemptat dimarts i no en queda ni rastre. És curiós, és com si no hagués passat...

PD2. Tenim YouTube again! Tot i que el País digui que ens l'han tornat a prohibir...