dimecres, 8 de setembre del 2010

Tres dies, dos depressions.

Portem 3 dies a Istambul, una ciutat locura locuríssima.

Arribem dilluns 6 a Sabiha Gokcen, l'aeroport d'Àsia. Agafem un senyor taxi que no sabia on havia de dur-nos, para cada 2x3 a preguntar a la gent on ha d'anar. Recull un home que el guia. La Victòria i jo, cagadíssims. Per més INRI, la maletassa de la Victòria anava al seient del co-pilot, sense cinturó de seguretat, tal i com anàvem nosaltres.
El tràfic és horrible, la gent gira per direccions prohibides, creua les autopistes a peu, es salta els semàfors i avancen per la dreta. En fi, hem estat a punt de morir masses cops.
Arribem a casa, el pis no existeix, o sí que existeix, però encara està en obres, tot ple de pols i d'obreros, que, of course, no saben parlar anglès.
Deixem les maletes i firmem contracte (a prendre per cul de casa). Ergo, hem de tornar en Dolmus. Els dolmus són una màquina de matar. Un invent de Déu o del Diable per regular la població mundial. Són unes furgonetes-taxi-bus que fan un recorregut establert però que tu pots parar per pujar o baixar que quan et dongui la reial gana. Això sí, no s'atura del tot, redueix la marxa, obre les portes i tu has de saltar a dintre, procurant no morir en l'intent.

Dimarts 7. Anem per primer cop a la uni. Anem amb les veïnes de baix, una alemanya i una turco-holandesa. A la uni mooooooolts alemanys i holandesos d'ascendència turca. Vés, venen a conèixer les seves arrels turques.
Total, després d'això comença el nostre periple administratiu. No podem pertànyer a més d'un departament i ens hem de barallar amb tots ells per tal d'agafar assignatures de tots...
Quan acaba la nostra aventura de 4 hores per una uni enorme decidim que necessitem coses tan útils com paelles, sabó de mans, de plats, de cos o xampú. A part de menjar, òbviament. I anem a comprar.

Després de dos dies SUPER durs, entendreu les nostres depressions i ganes de tornar a casa. I més quan descobrim el primer dia que a Turquia el YouTube està prohibit i Google sofreix boicot (va malament o lent) en coses com google docs o google traductor. You know, una delícia de la llibertat d'expressió.

Avui (dimecres 8) ha estat un dia GUAI. Ens han arreglat el llum de la cuina i hem anat a Europa a fer el guiri. Estava a reventar de gent però hem visitat el Gran Basar, i hem vist per fora Santa Sofia i la Mesquita Blava (Sultanahmet). També hem passejat per Taksim, un barri de botigues, bàsicament.
Divendres farem una excursió Erasmus amb els de la uni i ja entrarem a llocs en serio :)

Avui estem mooooolt cansats per feliços. És el primer dia que estem bé i que no ens ha passat cap desgràcia. Toquem fusta/cap de la Victòria.

Us estima i us troba a faltar,
Pau.

10 comentaris:

  1. Eeeeeeeeeh, anava a penjar un video sobre lu dificil q havia estat la nostra visita a la universitat però com q el Youtube està bloquejat us quedeu sense!
    (i que vagin demanant entrar a la UE, té cullons!)

    ResponElimina
  2. @victòria
    jo acabo de dir el mateix!!! Digues-li al Pau que hem rigut molt amb la seva crònica.

    ResponElimina
  3. escriviu! escriviu molt i sovint ;) que els records i els pensaments quedin ben guardats a la memòria de google! ja veureu d'aquí un temps quan ho rellegiu, us farà molta gràcia veure cap a on han anat tirant les coses i com s'ha desenvolupat tot plegat ^_^ Qui sap si d'aquí a unes setmanes estareu escrivint q les holandeses-turques són super amigues vostres... o que us heu tret el carnet de conduir dolmus?!

    ResponElimina
  4. xDDD quina putada lo del youtube i google XD
    Mica en mica!

    ResponElimina
  5. Animo chicos! escribid mucho y bien que ya teneis seguidores!!! :)

    ResponElimina
  6. NO ME LO PUEDO CREER!! ESTÁIS EN ISTANBUL!!
    Però més fort lo de Google!!!

    No paro d'imaginar-vos intetant baixar del dolmus sense parar i me partooooo

    XXXDDDDD

    BESOOTEE

    ResponElimina
  7. Els primers dies sempre costen, xo t'acostumes a tot ràpid! Anims! :D

    ResponElimina
  8. cómo puede no haber youtube??? salid corriendo de esa ciudad!! O.o. cómo lleváis lo del turco y todos los problemas lingüísticos? espero que mejor que nosotros, aquí hablan un idioma rarísimo ... XD.

    Un beso turquillos y pasadlo estupendamentísimamente bien! Aprovechad la vida erasmusil, porque es la mejor! ;)

    ResponElimina