El concepte distància curta

Hola a tots / es de nou,

Victòria al habla. Llegint l'entrada d'ahir del Pau he opinat que semblava tot més fàcil del que realment havia estat, per la simple raó que vam explicar que havíem fet un munt de coses però no com de lluny estàven les coses unes de les altres.

I és que en aquesta cituat un perd la noció de les distàncies. Perquè us pugueu situar també en un futur us he fet un crokis (en Paint, sí, no tinc Photoshop aquí) amb els llocs comuns on anem i de les distàncies que hi ha entre un lloc i l'altre:

• Per começar podeu veure que vivim a Àsia, bastant lluny del Bòsfor on, amb un autobús suicida, estem aproximadament amb 3/4 d'hora al lloc on podem agafar el ferri per anar a Europa (Kadiköy).
• A la dreta de casa nostra hi ha la Universitat. Sí, sembla que està aprop, però és mentida! Bé, amb un dolmus hi arribem en menys de 10 minuts, però el factor risc és tan elevat que sembla una eternitat, són 15 minuts en total on la teva vida corre perill continuo.
• I a l'esquerra de tot tenim el lloc on servidora farà el curs de turc els pròxims 15 dies. Com hi arribaré? Ho descobrirem (espero) en un altre capítol...

I aquest segon crokis us el poso perquè veieu l'excursió que vam fer l'altre dia per anar fins al Carrefour. Ho admitim, vam tornar amb taxi, però és que el GoogleMaps diu que calen 16 minuts per fer aquest trajecte, llàstima que no compti en que les voreres són innexistens, els semàfors també i que ell deu anar en patinet, perquè us asseguru jo que a peu nosaltres ens hi vam estar més de un quart d'hora i això que vam passar per dins! (no del Carrefour sinó del centre industrial en general - tallant el que es veu en gris com si diguessim).

Com a anècdota del viatge de tornada amb taxi amb totes les bosses, dir que hi habia un embós en un carrer i el taxista no se li va acudir altra cosa que passar per dins una gasolinera, creuar-la i tornar al carrer principal. Molt normal. Ah, recordar que els cinturons de seguretat no saben què volen dir. Repeteixo, cada cop que arribem sans i estalvis a casa ens ho hem de prendre com un dia de vida més.

En fi, ara que ja teniu més o menys una idea del que és aquesta inmensa ciutat, podreu seguir millor les futures cròniques.
Fins després!

Victòria.