Marxem de viatge!

Demà és el 87è aniversari de la República Turca i és un dia festiu.
Ara en una hora marxem a la Cappadocia amb els de Yeditepe fins diumenge. Viatge de bus infernal de 9 hores.
L'Aina i la Sònia van marxar ahir amb uns amics de la seva uni a Ankara i després baixaran a la Capadòcia. Elles estan bé, ja ens han enviat un parell de missatges :)
Res més.
Görüsürüz!

Ens exiliem

Aquí Pau a l'habla. Aquests últims dies han passat moltes coses, visites diplomàtiques i fiestas patrias.
Ens vam quedar en un dijous totalment improductiu, sense fer res. Curiosament, aquests dies ens agraden, perquè significa que no gastem. Sempre que vegis un dia als nostres comptes diaris on no aparegui res, és que no hem sortit de casa. Això o ens dóna el dia espartano, que no és gaire sovint. Això de viure sol és un gastoooooo...

Divendres 22
Fem el test de turc (türkçe sınavı) i la Victòria i jo creuem el món per anar al consulat. Com veureu, en aquest bloc només la Victòria i jo fem coses, però és que elles pobres, tenen classe cada dia, un munt d'hores i no poden fer res més que sortir de festa. Que no és poc.
El consulat està a prendre per cul, lluny de la zona de la resta de consulats. A la zona MOLT alta.
Allà ens atèn una Policia Nacional (tant borde com inútil) des de la porta d'entrada: ¿qué queréis? ¿sobre visado y elecciones? de Barcelona, catalanes, ¿no?
Sense poder entrar al consulat i amb unes respostes vagues (la tia havia d'entrar cada cop a preguntar) ens acabem anant amb un cabreooooo.
Decidim que ja que estem al cul del món (i no pensem tornar en un principi) ens quedem a veure la zona. Molt maco, uns centres comercials brutaaaals i tot molt ben arreglat.
Però ens en vam anar a casa, perquè la Victòria tenia una trobada amb els del curs de turc i s'havia de posar maaaaaaaaaaaaaca. Ja sabem tots com és.

Dissabte 23
L'Aina i la Sònia van anar d'excursió amb els de la seva uni, a una ciutat a prendre per cul (més que el consulat) Ismik o Izmik, o algo així. Diuen que va estar entretingut però que no hi havia res a fer...
Fins la nit, la Victòria i jo, no vam fer res, feineta i perreo per casa, perquè a la nit sortiem de festa. Era l'aniversari d'una espanyola que no coneixiem de res, però les nostres amigues catalanes ens hi van convidar. Total que hi anem i tenim una festa molt guai amb un monton d'espanyols i uns quants guiris.
Tothom quan ve d'erasmus diu que no pensa relacionar-se amb espanyols, que ells venen a practicar anglès. Jo opino que després de tot el dia parlant en anglès a classe i amb els companys de classe i de no entendre que diu ningú pel carrer, no està de més parlar castellà (ni que sigui!!) amb algú. Que l'anglès will be always there. A més, tots 4 estem prenent classes d'exposició oral en anglès i quan tornem serem uns màquines! (nótese la construcció de prenent, we are taking oral english lessons).
En fin, una festa moooolt guai i que ens ho vam passar molt bé ^^

Diumenge 24
No vam sortir de casa en tot el dia. No vam gastar ni una lira.

Últimament els nostres posts són de dia. dia. dia. però com que actualitzem cada tant, doncs ens passen moltes coses. Suposo que someday vindrà un post reflexiu de l'erasmus en un país musulmà i de les nostres noves actituds davant la vida o sobre com solucionem els problemes que ens passen a la vida. De debò que hi pensem molt durant el dia!!!

Per cert, avui ens ha fet un dia fantàstic, amb un solet increible i ens hem adormit als bancs davant del Social Center de Yeditepe.
Per cert (2), dijous marxem a la Capadòcia. El 29 d'octubre és el dia de la República i tenim festa (més??) per tant ens anem de viatge. Aquests dies no estarem disponibles, però tornarem ready's per explicar-vos com és!

Al mar, al mar!

Dimarts 19
Acabem classes a Yeditepe a les 14. Decidim que l'última hora de classe ens la passem pel forro perquè la presentació que estan fents els turcs no ens agrada, que la nostra va ser més molongui.
Dinem a casa i fem migdiada. Des de les 12 que el cel s'havia aclarat a una velocitat increible, des de que les últimes visites van agafar l'avió que el temps ha millorat molt...
En un rampell d'inspiració, la Victòria decideix anar a Üsküdar, un barri asiàtic que dóna al Bòsfor, molt a prop del primer pont. És un barri molt maco, molt pijolis i amb un passeig marítim poc vist a Istambul... És un lloc perfecte per fer fotos. Com a bons autòctons, només tenim el mòbil així que les fotos són así así...

El primer pont, el Bosphorus bridge

Com veieu, el dia era preciós i el atardesser era maravillossssso. Seguim passejant. La veritat que ens sorprén molt la zona, molt cuidada, amb els seus parcs... era genial!
Vam seguir fent algunes fotos més i al final vam triar la terrassa del MADO, una cadena de cafeteries i pastalar (pastissos. aquí una pasta és un pastís; pastalar, pastissos; i makarna, la pasta, la italiana, macarrons, espaguettis, etc.).

Les barques guardades en una espècie de port. Molt de fons, la Torre de Gàlata.

És un lloc molt pijais però llancem la casa per la ventana i ens asseiem amb totes les parelletes que aprofitaven la posta de sol per dir-se paraules d'amor, senzilles i tendres.
Ens demanem dos çay (iki çay, no iki çaylar perquè si li poses un nº ja no cal fer el plural) i un çikolatali pasta, un pastís enoooooorme de xocolata que ens va atipar un colló.
Després d'una tarda romantiquíssima ens en tornem a casa, a fer enveja a l'Aina i la Sònia.

Dimecres 20
Fem una classe de Disseny d'allò més improductiva, tipus punts per polzada (ppp) i coses així, a la que no fem gens ni mica de cas. Quan acabem anem a casa i llegim el mail de l'Alberto, el murciano, per anar a veure el Barça-Copenhaguen. Ens sembla un pla guai i descansem perquè després del partit es preveu anar a la inuguració de l'ESN bar (Erasmus Student Network).
Tots 4 anem a casa de dos espanyols més, Imanol i Paqui, vasc-madrileny i andalusa on ens trobarem al Juan (andalús també) i... sorpresa! dues noies de la Pompeu!!! Si és que el món és un panyuelu. La Maria i l'Iria, molt majes elles ^^
Veiem el Barça, parlem de coses importants (preparem un viatge a Grècia per renovar visat i no pagar permís de residència) i ens anem de festa. Una nit molt molongui i molt productiva.

Dijous 21
La Sònia i l'Aina tenien classe a les 9. La Victòria i jo encara no hem sortit de casa. Anem en pijama. Són les 17.40. El test setmanal de turc el farem demà :)

Hamam - Bany turc

Quan la Roser i mon germà van venir tenien molt clar que volien anar a un hamam. Al principi ens feia una barreja d'il·lusió i por al desconegut. Ens semblava una cosa molt exòtica tot i que poc higiènica.
Primer de tot, vam haver de trobar un hamam que fos unisex. La divisió de sexes no es porta tant com pot semblar a Istambul (no sé a la resta de Turquia), però en un bany on s'ensenyen "las carnes" doncs quasi es troba normal. O això o jo ja començo a ser massa turc.
Anyway, el hamam unisex que sortia a la guia de la Roser era el de Suleymaniye, allà al costat del Basar de les espècies i del Gran Basar. On està tot, vaja.
Com que teniem por (i la traducció espanyola de la pàg web era bastant pèsima, comproveu-ho) doncs vam decidir mirar reviews per Internet. Allà vam trobar algunes de molt bones i d'altres de molt dolentes. Parlaven de dolors insofribles i visions borroses després de passar molta estona esperant a la sauna...
Però ens hi vam decidir. Ho vam fer. I no ens n'arrepentim.
Arribes allà després de reservar per Internet. Pagues la reserva i et guien a un cambiador on pots deixar les teves coses i tancar amb una clau que portaràs a sobre.
Vas vestit amb banyador i una tovallola donada pel Hamam. A les noies els ofereixen la part de dalt del biquini (millor porteu-vos els vostre propi, les mides no són gaire grans...) i uns shorts obligatoris (millor amb la part de baix posada, ecs).
Passes a la sauna. T'hi esperes un temps variable fins que arriben els massatgistes que et condueixen a petites sales que donen a la sala gran de la sauna.
Comença el massatge:
- Se't mulla amb aigua freda.
- Et rasquen amb un guant raspós que t'exfolia la pell. Mon germà i jo (extremadament delicats de pell) hem tornat amb tota la pell sencera. No us preocupeu.
- T'estiren a sobre la placa de marbre. Comença el massatge amb sabó.
- Et posen el sabó per sobre, molta espuma i et fan el massatge.
- Després d'uns 15 minuts, et tornen a mullar, et fan fora de la sala, et tornes a canviar (t'has de quedar en tovalloleta a baix, t'enrotllen el cap i la part de dalt del cos.
- T'esperes prenent un tè a fora fins que estiguis sec. Et posen una mica de colònia a les mans.
- Et tornes a canviar al canviador, et pots posar desodorant i secar-te al cabell en el mega tocador que tenen.
- Surts del hamam on et tornen a posar colònia a les mans.
- Escrius un review al teu blog sobre Istambul.

plou i fa sol

Avui ja s'ha anat mon germà i la Roser. Ha estat molt bé tenir-los a casa, l'Aina ha hagut de cuinar per 6 i hem hagut de reorganitzar el dining room i quasi no hi cabiem... però ha estat genial!
Em sap greu per ells, ha fet una setmana merdosa, plovent i amb dies molt grisos i avui, just avui, ha fet un sol radiant i un cel que enamorava.
Està bé, doncs, les visites, perquè ja comencem a tenir més planejat les rutes i per on s'ha d'anar. I així anirem improving la seva qualitat visitil. A que és nice?
D'aquests dies, el més destacable és la visita al hamam de Suleymaniye. Sortia a la guia de la Roser, és un dels pocs hamams que és unisex i la veritat és que va estar genial. Anàvem amb por de la rascada exfoliant perquè haviem llegit reviews molt dolentes per internet però va anar super bé. En un pròxim post ja explicaré què tal ^^
Què hem fet a part de tenir les visites? Hem anat de molts bars, ens hem mogut molt últimament.
Divendres vam sortir a prendre un çay (te) per Kadikoy, després una cerveseta per allà en el carrer dels bar molonguis (aquí els bars són d'edificis sencers, majoritàriament, amb 2/3 pisos i estan ambientats molt guais) en un bar amb la seva llar de foc etc. després vam anar a sopar a un lloc autòcton i, per acabar, vam tornar a anar a un altre bar supeeeer guai. La música estava genial, la primera hora, després ja va començar la turca. I, també, hi havien alguns "modernillos" turcs. Era la cosa més propera a Barna que hem tingut en l'últim mes. Ara, no se li acostava ni de bon tros, ja us ho dic ara.
Però ens vam emocionar molt al sentir-nos home sweet home.
Dissabte vam tornar a quedar en un bar amb un italià, un francès i un alemany amics de l'Aina i la Sònia. Vam veure el Barça-València i la Roser va introduir-los-hi el concepte "porra". Va guanyar la Vico, amb un premi d'una Efes Pilsen de 50 cl! très cool! Després ens vam motivar molt i vam pirar cap a Taksim, a Europa. 3/4 d'hora més tard arribem allà per trobar-nos amb uns turcs de la uni Aina-Sònia. Vam anar a un bar conegut, el Kafe Pi. EL mateix estil, 3 pisos de bar amb música guai (amb relliscades turques de tant en tant) i xupitos d'absenta flamejants.
Avui hem tornat a anar a Kadikoy a sopar, hem trobat un lloc on fan els millors durums del món, enormes, fets amb un pa super gruixut i fets amb tot l'amor d'un propietari molt majo amb el que ens hem pogut comunicar a mitjes. Tipus: nere oturmak? (on viure?) era tant bon home que ni ens conjugava els verbs! estem molt proud of us d'aconseguir mantenir una mínima conversa en turc!
Total, que ha estat una setmana molt guai i que trobarem a faltar l'Arnau i la Roser. We'll miss you! muaaaaaaa

Octubre, mes de visites

Aquí Victòria, que després de casi dues setmanes torna a tenir vida pròpia (el que vol dir que torna a no fer res, vaja).

I és que aquest octubre portem un mes molt estressant. Perquè tenim visites, moltes visites! Les visites estan bé, fan ambient, porten la Elle, porc i formatges (:D!) i parlen la nostra llengua, tot un detall. Però és cansat tenir visites, perquè clar, vol dir que hem de (tornar a) veure totes "coses que s'han de veure" a Istanbul, que no són poques precisament. Això vol dir que servidora amb una setmana va veure dues vegades el Topkapi, tres el Gran Bazar i va agafar infinits ferris, que està bé, però tenint en compte que a més a més en algun moment hauria d'anar a classe, és cansat.
Així doncs, la primera setmana vam tenir la Marina, que va viure a casa nostra i va fer molt ambient amb grans frases estel·lars i la qual també es mereixeria ara mateix un llibre de "Marina l'autòctona" ja que va passar Akbils amunt i avall de l’autobús, va regatejar amb mig Gran Bazar i fins i tot va agafar ferris sola! (i això és ser molt autòcton!)

Després va venir tota la meva família: pares, germana, tieta i cosí inclosos. I vam fer exactament el mateix que la setmana anterior, molt variat tot plegat. Això també inclou agafar autobusos durant tres quarts d'hora i tramvies plens plens de gent. A més a més també van aprendre algunes paraules amb turc així que es pot dir que són casi semi-autòctons (un no és 100% autòcton fins que algú li parlar amb turc pel carrer confonent-lo per un veritable autòcton!). De la família no tinc fotos perquè no me les han passades (i sí, és una indirecte).

I ahir va arribar el germà del Pau i parella. Els tenim a tots dos a casa també molt ben acollits (espero, vaja), tant bé que ahir vam sopar tots junts dues fantàstiques plates de peix al forn amb patates i ceba que ens va fer l'Aina. I ara mateix estan tots fent el guiri, aquest cop amb el Pau però!

I això és un breu resum d'aquestes dues últimes setmanes. No oblidar-nos però que segueix plovent (i dic segueix perquè només va parar durant un dia i mig), de manera que l'aigua que era ja un bassal va creixen fins que acabarà sent un llac de manera que en comptes d'anar amb autobusos haurem d'anar amb barca; en qualsevol cas, sempre serà més segur que un Dolmus.

Salutacions a tothom!

Imatges

Pel meu escriptori m'he trobat aquesta foto. És de fa molts dies, parlant amb el Rafa, que està a Chile d'intercanvi. Que ilu!
Aquesta ja no és tan maca. És el missatge del govern turc quan s'intenta accedir a "pàgines prohibides" tipus youtube o elmundo.

I això és un "actualitzar per actualitzar". Sus'a gustao'?

El fin de los días (soleados)

Aquest sóc jo en els pròxims dies.
A Istambul no fa res més que ploure des de fa 2 dies. Res més. Sense parar. I plou molt, moltíssim.
Fa un parell de dies vam aprofitar per fer una mica de visita al palau de Topkapi. Aquest era l'antic palau de la família reial otomana, un bonic terreny amb vistes al Bòsfor i entrada directa a Santa Sofia.
Aquell va ser l'últim dia que vam tenir sol. I ja no l'hem tornat a veure.

De fet, sempre pensem molt en la Marta, que està a Dinamarca, i en el fred i en el mal temps que patirà. Però veient com estem nosaltres, millor agafem un erasmus allà que són civilitzats i parlen anglès!

Istambul plovent és un desastre. Més del que ja és: el tràfic va el doble de lent i les no-voreres amb múltiples forats tenen mars d'aigua estancada, un perill constant per al teu peu cada-vegada-menys-sec.

He de deixar de parlar de la pluja, perquè és una autèntica depressió. Els mediterranis estem fets per veure el sol i això comença a ser too much...

Parlem de visites: Avui ve la família de la Victòria així que estarà absent els pròxims dies (bieeeen! ^^)
La setmana que ve, mon germà i parella. Bieeeeen! ^^
Ja hem planificat rutes, bastant òbvies, sí, amb tot lo imprescindible per dir que has estat a Istambul però és guai, perquè ja ho hem visitat quasi tot i ens ho coneixem bastant jaaa! som super autòctons :)
Cap gran monument com la Mesquita Blava, Santa Sofia o el palau de Topkapi té secrets muahahaha! i a més comencem a conèixer raconets macus de la ciutat, que ens fa molta gràcia conèixer.

Evidentment, Istambul és un monstre de ciutat. És impossible arribar a conèixer-la bé mai. Però poc a poc ens hi anem fent i la fem nostra...

L'últim dia de sol a Topkapi.

Pau l'autòcton.

Avui el Pau, o sigui moi, ha anat a pagar la factura del gas. La frase hauria de ser: Pau l'autòcton se'n va a pagar la factura del gas. Al principi no sabia que havia de fer, vam deixar la factura a la taula de la cuina fins ahir a la nit quan em vaig adonar que avui era l'últim dia per pagar. Total, que Pau busca a la web on pagar. L'oficina està a Kadiköy (recordem les lliçons de geografia??) i m'hi trasllado pero buscar-la.

Què ha passat? M'he perdut. O sigui, no, sabia perfectament on era però el meu mapa mental d'on estava l'oficina s'havia esborrat. Així que m'he posat a mirar la factura i he vist en petit un llistat de bancs. M'he ficat al primer que vist i he parlat amb l'únic treballador que parlava un rudimentari anglès. Total, pago i me'n vaig.

Però l'entrada no anava del gas ni de la factura. Sinó de Pau l'autòcton. És una frase invenció de la Quintana. Us enrecordeu del Teo? Teo se'n va al parc, Teo va a l'escola. Doncs el Pau és una subsititució de Teo. És un nom curt i infantil, suitable per l'ocasió.


Total, que la versió Pau l'autòcton retransmet la integració cultural del Pau a Istambul. Exemples:
- Pau l'autòcton para l'autobús al mig del carrer i hi puja en marxa
- Pau l'autòcton paga la factura del gas.
- Pau l'autòcton treu diners davant d¡un homeless.
- A Pau l'autòcton un home a l'autobús li explica un secret.
- Pau l'autòcton busca els busos per anar a la Universitat.
- Pau l'autòcton aprèn turc.
- Pau l'autòcton fa cua per la burocràcia turca.

I coses d'aquest estil. És molongui. Així sabem que Pau l'autòcton es va integrant cada cop més en la difícil cultura turca... i és genial.




PD. El dia que Pau l'autòcton vagi a resar 5 cops al dia ja no us farà tanta gràcia eh!